Els Guardadors de la Tronada
(…)
per tal que mai no es merceixi
i aroma sempre espandeixi
la rosa de la Ciutat,
honorant gestes passades,
preveient glòries futures,
es crea una Germandat
(…)
(…)
per entrar a la confraria
s’ha de sentir l’alegria
de ser un bon fill de Reus,
o, que havent nascut a fora
hagi passat trenta anyades
sense moure-hi gens els peus
(…)
Fragments de les ordenances de la Confraria dels “Guardadors de la Tronada”
Qui són els Guardadors?
“Els Guardadors de la Tronada” és una confraria que es va constituir als anys 50 a Reus, quan les festes tradicionals estaven en decadència, atesa la crisi ocasionada pel canvi de règim polític i la persecució que en patien les tradicions i manifestacions festives populars.
Aleshores, la Tronada era una mera manifestació festiva i no era, ni de ben tros, el que havia significat molts anys abans i el que significaria molts anys després. S’aviava quan venia a Reus alguna autoritat o per a celebrar algun acte important.
El 1953, tres reusencs que estimaven la festa i la Tronada van decidir que, veient que potser algun dia molt llunyà, també es perdria, com molts dels balls i actes festius, van decidir que se n’encarregarien de vetllar perquè això no passés i van començar-se a interessar per com es posaven els trons, la pólvora i com s’encenia, ja que moltes de les Tronades l’encenien els mateixos operaris que les muntaven. Després d’aquells primers anys, els tres Guardadors fundadors van anar acollint d’altres membres confrares fins que van establir uns estatuts i unes ordenances de la Confraria.

Com estan constituïts?
(Ordenances i Estatus legalitzats)
Com tota associació, els Guardadors tenen uns estatuts, però, a més a més, també tenen unes Ordenances pròpies on s’hi estableixen una sèrie de condicions i obligacions per als membres de la Confraria.
Una curiositat és que les ordenances són en vers, tradició que també se segueix quan s’escriuen les diferents convocatòries o candidatures de presentació per entrar a la Confraria.

Quants són i com s’anomenen entre ells?
(Noms dels apòstols)
Els “Guardadors de la Tronada”, tot i no ser una confraria de caire religiós, va decidir constituir-se en dotze membre, emulant el nom de cadascun dels apòstols cristians.
Els Guardadors es composen dels següents càrrecs:
El Botafoc: confrare que encén la tronada. És un càrrec efímer, ja que en el moment en que s’ha encès, el Botafoc passa a ser Guardià.
El Guardià: és el confrare que ha encès la Tronada. És un càrrec anual i és qui s’encarrega de convocar reunions i sobretot les trobades oficials.
El Donaflama: és el Guardador que ha estat Guardià durant tot l’any i que encén la vara amb què s’encendrà la Tronada.
A més, també disposen d’un arxiu amb documents de l’entitat, que organitza un responsable arxiver.

Com es convoquen?
Com que es reuneixen dues vegades fixes a l’any (el diumenge abans de Pasqua Granada i la vigília de Sant Pere, on esperen amb impaciència l’hora d’anar a Completes i la posterior encesa de la Tronada), s’han de convocar les reunions.
Mantenint l’essència dels primers Guardadors, tot i les noves tecnologies, de les quals també en fan ús, es convoquen mitjançant el correu ordinari, amb una tarja original, que cada Guardià fa, on s’hi posa la data i hora de la convocatòria. Aquesta es fa en vers com en les Ordenances.
Així mateix, durant l’any fan diverses reunions per parlar de les diferents activitats que podrien realitzar durant l’any.

Quina és la seva seu?
Els Guardadors originàriament es reunien en masos que tenien per a celebrar Sant Pere i Corpus, però després de la reforma del campanar, se’ls va oferir l’estança on ara són. Abans, però, de tenir seu en una de les sales del campanar i després d’estar als masos, es reunien al pis del campanar. Posteriorment, se’ls va oferir una sala a l’antiga casa del campaner i, finalment, l’estança on romanen ara.

Quin és el seu objectiu?
Preservar la presència i l’essència de la Tronada que s’encén després de Completes, la vigília de Sant Pere, vetllant perquè aquesta no es deixi mai d’encendre i procurant de mantindre la pulcritud de la Tronada: recorregut, nombre i col•locació dels mascles i trons, tipus de pólvora (la pólvora antiga tenia una encesa molt més lenta, per la qual cosa, la Tronada durava més. Les pólvores actuals són molt més ràpides i la durada de la Tronada s’escurça) i sonoritat.

Què els representa?
L’objecte icònic dels Guardadors és la Vara amb què s’encén la Tronada, que està folrada d’anelles commemoratives on consta quin apòstol l’ha encès i amb quin convidat ho ha fet.
Actualment, la primera Vara ja està tota folrada i es troba exposada a la seva seu. Abans de la Covid, es va començar a folrar una altra vara, que custodia el Guardià durant tot l’any. La Vara és com un resum de totes les Tronades que s’han encès des de la formació de la Confraria.
Llibre d’Honor: els Guardadors el fan signar i dedicar al convidat de cada any.
Activitats realitzades
Reproducció d’un mascle, que s’obsequia al convidat després de signar el llibre d’honor.
Carilló al campanar, després cedit a la parròquia de Sant Josep Obrer, i retornat posteriorment al campanar. Es pot veure a la sala superior de la seva estança.
Llibre commemoratiu dels 50 anys dels Guardadors de la Tronada.
Llosa a la plaça Mercadal a on es bóta foc a la Tronada de després de Completes.
Exposicions de concursos de fotografia al Centre de Lectura.
Tronades extraordinàries (quan es va inaugurar la Facultat de Medicina i per la Festa de la Mare de Déu de Misericòrdia).
L’edició de 15.000 tríptics informatius de la Tronada en diversos idiomes.
Consecució per a Reus de “L’instant més gran dels Països Catalans “.
També s’han fet samarretes, pins de solapa, mascaretes, xapes, ampolles de cava etiquetades al•lusives a la Tronada, tant per a consum propi com per a tota la població.
Es van començar a cercar altres viles on es feien Tronades, amb la intenció de fer-ne agermanaments i un recull de totes. Actualment, hi ha un agermanament amb Falset, on fan la Tupinada.
Què és la Tronada?
Una tradició del segle XVII, quan els gremis d’oficis honoraven als seus patrons i sortien per la ciutat realitzant balls i actuacions. La Tronada és un dels actes més populars de la festa major de Sant Pere a Reus, que consisteix en l’explosió consecutiva de 33 mascles plens de pólvora i col·locats a una distància d’uns tres metres un de l’altre, entre els quals s’hi posen 5 trons.
Per a què explotin els mascles, es fa un regueró de pólvora que els uneix i que dona el tomb a la plaça del Mercadal de Reus (la plaça on hi ha l’Ajuntament), que és quadrada, fins arribar davant mateix de la Casa de la Vila, on un grup de 9 artefactes concentrats en un quadrat reduït, amb molts trons entre ells, provoca una explosió final molt forta.
Relació dels 44 Guardadors de la Tronada fins l’any 2022
Confrare Pere
Ramon Rodon i Constantí. ( I ) | del 1951 al 1965 |
Bonaventura Grau i Cardona. ( II ) | del 1965 al 1988 |
Jordi Escoda i Vilà. ( III ) | del 1988 al 2016 |
Xavier Abelló i Vilela. ( IV ) | 2016 |
Jaume Vilella i Bach. ( V ) | des del 2016 |
Confrare Joan
Pere Balagué i Martorell. ( I ) | del 1951 al 1957 |
Jaume Gilabert-Padreny i Bages. ( II ) | del 1958 al 1990 |
Santiago Esteva i Escod. ( III ) | del 1991al 1996 |
Màrius Pinyol i Gilabert-Padreny. ( IV ) | des del 2001 |
Confrare Jaume el Gran
Antoni Sardà i Moltó. ( I ) | del 1951 al 1978 |
Antoni Sardà i Pérez. ( II ) | del 1979 al 2004 |
Francesc Olesti i Prats. ( III ) | des del 2005 fins el 2023 |
Carles Sardà Jansà. ( IV ) | des del 2023 |
Confrare Andreu
Josep Ornosa i Soler. ( I ) | del 1951 al 1962 |
Joan-Amado Albouy i Busquets. ( II ) | del 1962 al 1978 |
Jaume-Lluís Grau i Gilabert. ( III ) | des del 1978 |
Confrare Felip
Francesc Simó i Rom. ( I ) | del 1954 al 1971 |
Francesc Gras j Salas. ( II ) | del 1971 al 2018 |
Anton Baiges i Gras. ( III ) | des del 2018 |
Confrare Mateu
Jaume Oriol i de Barberà. ( I ) | del 1954 al 2004 |
Carles Sardà i Jansà. ( II ) | des del 2005 al 2023 |
Hermínia Martí Arbós ( III ) | des del 2023 |
Confrare Jaume
Joan Bertran i Borràs. ( I ) | del 1954 al 1965 |
Francesc Llevat i Rosell. ( II ) | del 1966 al 1978 |
Jaume Llosas i Paris. ( III ) | del 1979 al 1983 |
Francesc Felip i Rodon. ( IV ) | des del 1985 |
Confrare Bartomeu
Baldomer Pàmies i Jové. ( I ) | del 1954 al 1971 |
Xavier Amorós i Solà. ( II ) | del 1971 al1980 |
Josep-Francesc Llevat i Briansó. ( III ) | del 1980 al1995 |
Alfons Romero iFerré. ( IV ) | des del 1996 al 2018 |
Joan Antoni Garola i Carretero ( V ) | des del 2019 |
Confrare Tomàs
Josep Capdevila i Casas. ( I ) | del 1954 al 1977 |
Enric Aguadé i Sans. ( II ) | del 1978 al 1994 |
Pere Pagès i Serrano. ( III ) | del 1995 al 1998 |
Joan Ballester i Valveny. ( IV ) | del 2001 al 2018 |
Josep Maria Casanoves i Dolcet. ( V ) | des del 2018 |
Confrare Simó
Antoni Sabater i Esteve. ( I ) | del 1954 al 1977 |
Francesc Cailà i Mestre. ( II ) | del 1977 al 1989 |
Francesc Prius i Mosquera. ( III ) | del 1989 al 1995 |
Francesc Subirà i Rocamora. ( IV ) | del 1995 al 2007 |
Xavier Robert i Mariné. ( V ) | des del 2008 |
Confrare Judes el Bo
Josep Puig i Tost. ( I ) | del 1954 al 1986 |
Jaume Llosas i Vila. ( II ) | des del 1987 al 2023 |
Marta Mallafré Buixeda. ( III ) | des del 2023 |
Confrare Pau
Eugeni Coca i Pellejà. ( I ) | del 1954 al 1964 |
Jordi Sabater i Codina. ( II ) | del 1964 al 2013 |
Mònica Mariné i Grau. ( III ) | des del 2013 |
Reus, juny 2022
Confraternalment, l’Apòstol Andreu. III
Qui som?
“Els Guardadors de la Tronada” és una confraria que es va constituir als anys 50 a Reus, quan les festes tradicionals estaven en decadència, a causa de la crisi ocasionada pel canvi de règim polític i la persecució que en patien les tradicions i manifestacions festives populars.